sortides:

viatge avió Margherita 500 EUR M

viatge avió Tuixén 600 EUR T

tren aeroport 10 $ LFF

metro 1week 29 $ LFF

metro 1week 29 $ M

sopar zucco 56 $ M+T

mòbils 90 $ LFF

suc 4 $ T

bolera 20 $ T

compra supermercat 77 $ LFF

sopar katz’s 46 $ M

cigarrets (avió) ??

shampoo and soap 32 $ LFF

compra cap d’any 30 $ LFF

taxi cap d’any 30 $ LFF

metro 1week 29 $ T

metro 1week 29 $ LFF

esmorzar starbucks 4 $ LFF

regal Benn 14.7 $ LFF

taxi 13 $ LFF

taxi 10.8 $ LFF

NYU teatre 24 $ LFF

sopar M&sons 150-50 $ LFF

compra 22.5 $ LFF

birres 15 $ LFF

sopar 40 $ LFF

cd’s and print 7 $ M

regal Esperanza 13 $ M

regal Esperanza 18.5 $ LFF

sopar Bergen + birres 45 $ LFF

brunch 50 $ LFF

caixes i materials papereria 36 $ LFF

esmorzar 20 $ T

dinar entrepans 19.6 $ LFF

tea 6 $ M

metro 12 $ LFF

copes àgueda 11 $ M

sopar 181 st. 45 $ LFF

compra supermercat 90 $ LFF

dvd’s 17 $ M

taxi 10 $ LFF

dinar Here 19 $ LFF

taxi 12 $ LFF

ulleres 9 $ LFF

correus 7 $ M

sopar mexicà 55 $ LFF

sopar 16.01 60 $ LFF

pis 550 + 27 $ LFF

pis extra 27 $ M

metro 10.7 $ LFF o T ??

esmorzar 17.01 18 $ T

metro 10.7 $ LFF

cotxe lloguer 194 $ LFF

dinar rest italià 30 $ LFF

peatge 5 $ T

dinar vegà 63 $CAN LFF

gasolina 66.9 + 65 + 50 + 45 $CAN LFF

dinar brunch 28 $CAN LFF

patins gel 16 $CAN T

despeses Montréal 110 $CAN LFF

peatge 5 $ M

dinar highway 21 $ LFF

peatge NYC 12 $ T

dinar Pitti 65 $ T

esmorzar i fotocòpies 13 $ M

dinar 24/01 30 $ LFF

cava 78 $ LFF

gots i sabates 25 $ LFF

formatge i pa 112 $ LFF

esmorzar 25/01 13 $ M

multes 65 + 65 $ ??

entrades:

400 $CAN La Elástica

34 $ tips Zebulon

14 $ tips Microscope

46.85 $ tips The delancey

- - -

canvi $US / $CAN  1=1

canvi $US / EUR 1=0.8

total sortides - entrades = 2980.4 - 494.85 = 2485.55 $ = 1988.44 EUR

132 T - 124 M / 2 = 4 $ = 3 EUR

Ja sóc a l’avió de tornada i em sento una mica en xoc. En xoc per la quantitat de coses que han passat aquests dies; sobretot aquests darrers dies. Des de la visita intensiva/fugaç a Montreal fins l’avió que em durà a casa.

Montreal va ser una delícia, tot nevat. Tot nevat i els llacs gelats. Així que vam patinar al llac de La Fontaine amb música clàssica de fons. Els patins eren un pèl estranys, i em costava posar en pràctica els pocs trucs de patinatge que encara recordo, però vaig aconseguir anar enrere amb facilitat i fer algun saltet, petitet. Recordo que em va assaltar una sensació de pertinença molt forta veient una dona passejant el seu fill en cotxet sobre patins i tots els nens que feien el seu esbarjo al llac amb sticks de hockey. Vaig pensar que podria viure davant d’aquell parc que conec en totes les seves estacions: a l’hivern anant-hi a patinar, a l’estiu a prendre el sol. Vaig estar a punt de canviar l’hora de tots els rellotges.

Entrée avec consomation va sortir molt bé. Amb alguns problemes acústics, però amb l’ajuda d’un tècnic de llums (oh, com m’agraden, m’agraden, m’agraden els tècnics) que tenia nom de regidor i que va ser molt acollidor. Molt acollidor. El Lucas, l’Amélie i la Katayoun van fer una feina fantàstica posant La Elástica esplèndida per la ocasió. I la Rivkah va venir-nos a veure acompanyada. El dia següent ens va fer un sopar exel·lent, però vam haver de marxar aviat, ja que dilluns el despertador va sonar a les 12, que són les 6 a Montreal.

De tornada a Nova York, el ritme va ser frenètic. Amunt i avall amb el cotxe per recollir tot el que calia per la darrera nit: 3 televisors amb dvd, 2 projectors, 2 altaveus grans, 1 taula de so, 1 equip de so petit, una taula de formatge i pa, 12 ampolles de cava, 50 gots de plàstic, 2 parells de sabatilles d’esport, vestuaris, 20 cadires. Fer les músiques, preparar les projeccions i reunions amb teatres. Tot sense dormir i sense aparcar. I amb l’hora avançada que em transtornava pensant que quedava massa poc temps.

Sortosament el temps (sis hores abans, sis hores més tard) ens va acompanyar: va fer sol i vam arribar a tot puntualment. A les 8pm obríem la galeria amb pràcticament tot a lloc, a les 8am hem recollit el cotxe de l’aparcament, a la 1:15am he tornat el cotxe a Alamo, a les 2pm ens hem reunit al Baryshnikov, a les 3pm érem al metro i ara ja sóc a l’avió.

Ja sóc a l’avió de tornada i em sento una mica en xoc. En xoc per la quantitat de coses que han passat aquests dies; sobretot aquests darrers dies. Des de la visita intensiva/fugaç a Montreal fins l’avió que em durà a casa. Confesso que, tot i ser fora durant un mes, no vaig canviar l’hora ni de l’iphone ni de l’ordinador. D’alguna manera és com si no hagi volgut deixar de mantenir un peuet a Barcelona, potser perque tenia por de no voler tornar. Estic contenta de tornar a casa, també sé que d’aquí 4 dies m’agradarà somiar en tornar a anar a Nova York; per això aquesta vegada tampoc he caminat pel pont de Brooklyn, ni he anat a fer una copa a la posta de sol.

No sé si acabarem vives d’aquesta, és una empresa realment gran, com la d’aparcar un cotxe a la ciutat de New York. No és una ciutat per a passejar, tot i que el trànsit tampoc és salvatge i la gent no corre massa. Els taxis piten sovint, deu ser un habit seu, però no fan mal. En canvi les regles d’aparcament al carrer són complicades i no hi ha temps per aprendre-les en el moment que necessites deixar el cotxe. Tampoc hi ha gaire aparcaments privats i de pagament, així que millor tenir les idees clares sobre el tema abans de posar-se a buscar.

Hi ha gent que diria que el metro no funciona gaire bé, i els autobusos s’han d’esperar massa. Però amb una ciutat tan embolicada, els transports públics són eficients i et porten a tot arreu. He xerrat amb alguns conductors i no m’han decebut mai. El metro funciona tota la nit. Els busos s’enllacen entre ells. També hi ha barcos, helicòpters…

Però ara tenim cotxe, i el tindrem fins al darrer moment, fins gairebé a la sortida des del JFK. Ens serveix per recollir els materials tècnics per la ‘retrospectiva’ que organitzem demà…i per tornar-los tot seguit. El Dodge RAM 1500, tot un clàssic dins dels vehicles nord americans.

El Lucas ens va explicar que als bars musicals de Montréal, està ple de nois que ballen sols, ballarins solitaris i super concentrats, que llueixen un estil àgil i dinàmic. Ahir al Salon Daomé en vam veure un, entre gent xerrant, copes i música electònica. Ens hi va portar la Katayoun.

La Rivkah ens va portar a menjar la poutine a La Banquise, un restaurant històric també per emportar. La poutine és un plat combinat força dens, que s’ha d’acompanyar amb plats com hamburguesa amb formatge o hot dog amb bacon. També ens va aconsellar Le Bolduc, un lloc per fer qualsevol àpat i també B&B.

Le Bolduc està a prop del Parc de la Fontaine, on la gent patina durant tot l’hivern: és l’esport de la ciutat quan neva i gela.

La Dena ens va explicar com va arribar a Montréal i va fundar Tangente, una associació per la dansa contemporània i d’experimentació. Ens va aconsellar d’anar a veure els espectacles que es presenten aquests dies al festival Bouge d’ici i a l’Studio 303.

El Walter ens va portar a sopar afgà…i ens va explicar el seu Ph.D sobre la dialèctica a l’Islam, que defensarà d’aquí pocs dies!

El món gira i les persones es troben, neixen idees sobre idees, tot és inesperat i entusiasmant. Comença a nevar i les rectes carreretes cap a Montreal es fan blanques.

Tenim sort a moments…hi ha instants que em sento molt afortunada, d’altres que em sento una desgraciada i em pregunto què hi faig aquí!

New York ho dóna tot però no espera ningú que no vagi al seu ritme: és com una illa que té vida pròpia, o un animal salvatge i adomestica a l’hora. La seva gent té molt sentit de comunitat, i per això t’ajuden sempre que puguin.

En poques hores, hem detectat nous llocs interessants, vagant soles o acompanyades:

Village Vanguard - Mercury Lounge - 2A - Atrium at Lincoln Center - Here - Halloween Adventure - The Public - Pegu Club - Jimmy’s n.43 - The Back Room - Souen